POEMA!
Me muero,
Al no poder olvidarte, al recordar en cada instante tu nombre,
Runtundo dolor
Tan fugaz y tan inmenso
Al diablo todo esto, solo quiero poder olvidarte.
La felicitat!
: Un dret, una meta o un simple somni?
"Cuéntame, cómo te ha ido, si has conocido la felicidad" deia la tornada d'una popular cançó de principis dels anys setanta. És en aquesta època quan es comença a parlar de la felicitat com a meta que dóna sentit a la vida.
Partim, simplement, d'un principi: tenim dret a ser feliços i el deure, com a persones intel·ligents, sensibles i sociables que som, de portar la nostra vida per un camí que ens ofereixi més satisfaccions que disgustos.
Però la felicitat, com estat objectiu de vida, no existeix. És abstracta, subjectiva i personal, si bé en la nostra civilització occidental podem enumerar uns elements bàsics que es requereixen per ser feliç: bona salut, una feina satisfactòria, una vida amorosa rica, afectiva i familiar, amics que ens "omplin"...
El que varia, sens dubte, és la importància que cada un de nosaltres concedim a aquests apartats.
I ara anomenaré alguns valors importants per ser feliços:
· Acceptar-nos com som i confiar en nosaltres mateixos.
· Una actitud positiva davant la vida.
· Habilitats socials i de comunicació.
· Afrontar amb realisme i bona actitud cada situació en què ens trobem.
· Expressar i viure els nostres sentiments i les emocions.
· Consciència de viure i gaudir de cada instant.
· Ganes de jugar, riure, descobrir i transgredir alguns límits del que és convencional.
· Alegrar-nos amb el que tenim i entusiasmar-nos en projectes nous.
· Estar orgullosos de nosaltres i del que hem estat capaços d'aconseguir.
· Cuidar-nos, valorar-nos i apassionar-nos amb l'aventura de viure.
diumenge, 17 de maig del 2009
Subscriure's a:
Missatges (Atom)